Necrocristianisme
Fa sols unes poques hores que sóc arribat a Buenos Aires; Marcelo m’ha vingut a trobar a l’aeroport i m’ha dut fins a l’apartament en què passaré una setmana. Haig de repassar encara la presentació que faré demà del meu llibre en l’església evangèlica Río de la Plata i, a més a més, estic cansat després de gairebé vint hores de viatge, però no me’n puc estar i surto al carrer per a conèixer la ciutat. Mentre camino vaig sentint els crits de persones que ofereixen de canviar dòlars o euros per pesos argentins i veig també persones que dormen en el carrer i es tapen amb flassades i cartrons a fi de suportar el fred hivernal. Que vivim en un món globalitzat -en què ens costa de diferenciar si passegem per Barcelona o per Buenos Aires- no té tant a veure amb el fet de prendre el mateix cafè, en les mateixes tassa, cadira i taula del Starbuks, sinó amb tenir fins i tot el mateix sensellar que ens n’hi obre la porta, mentre para la mà per a què li donem una moneda; i té a veure amb què