Sols el Crist salva

Quan els cristians LGTBi parlem de salvació ens evadim de la realitat i comencem a fer teologia-ficció, com aquella que farceix llibres de teologia pèssims, prestatgeries de seminaris decadents o bancades d’esglésies respectables que serveixen a la vertadera doctrina. I ho fem perquè tenim tantes ganes d’ésser com la resta dels creients que ens lliurem als braços de la imitació. Perquè en realitat, reconeguem-ho, allò que ens salva i ens atorga el perdó malgrat la nostra dissidència és que no se’ns vegi gaire el llautó. Així, amb la veu enrogallada, intensa, respectable -però sobretot que repeteixi el mantra de l’església de la qual volem formar part-, podem començar a qüestionar si la salvació és universal o només per a uns quants escollits, si és per sempre més o la podem perdre, si és per la fe o si li cal de cap obra per part nostra... i bla, bla, bla... Xerrameca buida sens ànima, sens experiència. 

Que entrem en el joc d’haver d’explicar que podem ésser cristianes i lesbianes, evangèliques i transsexuals, catòlics i gais, bisexuals i protestants en diu prou, de les nostres pròpies inseguretats i de com d’assumida tenim la ideologia heteronormativa que ha imposat la brama “que si ets cristià vol dir que ets heterosexual”. Una ideologia que ens crema de viu en viu des dels púlpits de les esglésies o que ens ofereix befes a canvi de pagar el preu de la submissió, de no qüestionar llur poder -un poder que a nosaltres se’ns revela com demoníac-. La nostra salvació passa per acceptar-ho, respectar-ho i -el més trist- és que moltes de nosaltres ens ho hem cregut i hi esmercem tota la nostra energia a anar arreplegant bones obres de cara als tribunals eclesiàstics particulars bo i sabent en el fons que, més que alliberades vivim, engabiades.  

En el comentari que féu del llibre de Romans, Luter deia unes paraules sobre les quals totes les persones LGTBi hauríem de reflexionar: “aquells presumits que... per la sola fe hi pretenen de tenir entrada, no per Crist sinó passant al costat de Crist, com si després d’haver rebuda la gràcia per la justificació el Crist ja no els calgués. I com aquests -n’hi ha molts en aquests dies- fins i tot proven de convertir les obres de la fe en obres de la llei i de la lletra per a profit propi: després d’haver rebut la fe per mitjà del baptisme i el penediment, pretenen que ara també ells mateixos han d’ésser del grat de Déu pel que fa a llur pròpia persona, sense Crist, quan a ben dir tant els cal l’una cosa com l’altra: tenir fer, per descomptat que sí, però també tenir Crist -alhora i per sempre- per Mitjancer d’aquesta fe”. Perquè potser de vegades, massa vegades, el Mitjancer de la nostra fer no és Crist, sinó les obres que proven de fer per semblar bons cristians, dignes d’ésser acceptats per les nostres famílies, la comunitat o l’església.  

Per a nosaltres, les persones LGTBi, no hi haurà alliberament -salvació- que no passi per Crist. Les nostres bones obres, que sadollen les demandes heteronormatives, són només obres de la llei i del legalisme. Per a la nostra salvació cal la fe, però no la fe en persones e institucions al servei de l’heteronormativitat, sinó en qui predicà l’Evangeli, fou crucificat i ressuscità: el Crist. Quan ens lliurem als braços dels desigs heteronormatius, ens allunyem de Crist i de la salvació. Ens pot fe l’efecte contrari, perquè és més fàcil de viure en pau amb el nostre entorn religiós que ens esperona a acomplir allò que n’esperen, de nosaltres, que no pas seguir el Mestre, qui posà l’ésser humà i la seva felicitat per davant de qualsevol institució. És més fàcil sotmetre’ns i actuar com si no ho féssim -com si haguéssim triat la nostra humiliació per amor a Crist-. Però a fe de Déu que no ho hem fet per Ell, ho fem per covardia, per manca de fer en Jesucrist; és per això que no ens sentim alliberats, per això és que no estem salvats.  

Quan La Bíblia ens parla de tenir fe en Crist, no vol dir que acceptem Jesús com a salvador a la manera d’un amulet o d’una imatge buida a què ens aferrem per por de la vida i de la mort. Tenir fe en Crist significa seguiment, sols el Crist salva, res del que som o no som afegeix alguna cosa a la salvació. La nostra homosexualitat, la nostra identitat de gènere, la nostra bisexualitat... no possibiliten ni impedeixen la salvació, de la qual Jesucrist n’és el mitjancer. Només en el seguiment de Crist assolim la salvació, en el seguiment de qui gosà d’ésser diferent de la resta, de qui s’atreví a mostrar una identitat diferent de l’esperada en el Messies, el qui es posà del costat dels exclosos pels bons religiosos d’aleshores. Sols quan estiguem disposats per caminar sobre l’aigua, a perdre-ho tot per la crida a l’acció de Jesús, serà llavors quan assolirem la salvació que Déu desitja per a nosaltres. Una salvació que res no té a veure amb la repressió, sinó amb la felicitat i la vida. Perquè sols Crist fou crucificat per a què nosaltres tinguéssim vida. Només Ell és el nostre mitjancer, només a Ell hauríem de voler agradar. 

El seguiment de Crist no és un d’individualista, sinó que es realitza juntament amb altres persones, algunes de les quals és possible que ni tan sols no es defineixin com a cristianes. La temptació de crear-se un Crist a la nostra imatge i semblança s’esvaeix per la convivència amb altres persones que també proven de seguir-lo. Solus Christus no exclou la resta dels creients, ni la resta de la Humanitat, perquè Crist és el lloc de trobada dels qui treballen per la justícia i per la vida. I això, les persones LGTBi, ho hem de tenir molt en compte, vist que l’exclusió que hem patit -o que encara patim- pot ser una justificació per a l’individualisme: per al Solus Christus et ego. Per bé que ens hàgim de posar a recer, de les ideologies i comunitats cristianes que intenten separarnos de Jesús, que ens exigeixen obres per sadollar les demandes heteronormatives, no per això hem de creure que només nosaltres seguim Crist correctament. La comunitat cristiana és un arc de Sant Martí divers en què nosaltres no arribem a reflectir tots els color, però en què sense la nostra presència tampoc no es mostra complet. Sempre n’hi ha, de persones, al costat del Crist que seguim, si no fos així estaríem seguint una il·lusió i no Jesús de Natzaret. Sols el Crist ens salva, però no sols ho fa amb nosaltres. 

És imprescindible que alcem la veu, com ara fa cinc segles feren Luter i altres reformadors, per continuar reformant l’Església. Una Església de la qual podem dir, per experiència, que s’ha allunyat de Crist i ha tornat a situar la llei -en el nostre cas, la que exigeix d’acomplir els preceptes heteronormatius- com a mitjancera entre els éssers humans i Déu. Però, en el cristianisme, l’únic mitjancer n’és Jesús, un Jesús en què les persones LGTBi ens hi sentim reflectides, en què les nostres experiències hi són qüestionades, en què el nostre amor és beneït i en què la nostra identitat de gènere hi és inclosa. Un Jesús que s’ha acostat per dir-nos que el seguim, a Ell, no a una religiositat rea de les obres de la llei; i ens diu també que en aquest seguiment -compartit amb altres éssers humans- hi trobarem la salvació. Això però, no una salvació entesa com un èxit o un reconeixement individual -si cerquem això, val més de continuar aferrats a la llei-, sinó una salvació que encalça la justícia, l’alliberament i la felicitat; sia individual com col·lectiva.  

Com bé digué Agustí d’Hipona “qui és lluny de Déu, és lluny de si, alienat de si mateix i només podrà trobar-se si ho fa amb Déu i d’aquesta manera [...] assolir la seva veritable identitat”, però el nostre acostament a Déu no s’escau quan actuem com n’espera la resta del món; les bones obres no ens apropen a Déu. L’abisme que ens separa de Déu, que ens aparta de nosaltres mateixos i de la resta dels éssers humans, només Crist el pot salvar. Només Ell n’és mitjancer, tota la resta ens fa malbaratar la vida. Per això els cristians LGTBi hauríem de deixar de parar l’orella, tantes vegades, en què diu l’homofòbia religiosa sobre nosaltres i fixar el nostre esguard en Jesús, el vertader donador de vida. Sols el Crist salva. 

Carlos Osma 

Traduït per Artur Ximenis

Text Original: "Solo Cristo salva"