Les esglésies
evangèliques s’apressen a celebrar amb gran pompa el cinquè
centenari de la Reforma Protestant. Cinc-cents anys des què Martí
Luter penjà les 95 tesis a l’església del Palau de Wittenberg per
insistir en què la salvació humana no podia ser comprada, que no
calia pagar cap preu a ningú -ni al Papa mateix- i que era vana la
confiança dels qui compraven indulgències per guanyar-se la
salvació. Era massa aviat encara perquè al monjo agustinià se li
acudís una 96ena tesi en què aclarís que tampoc les persones LGTBi
no havien de pagar el preu del celibat o l’heterosexualitat
fingida, que l’heterosexualitat no era la darrera indulgència per
aconseguir la salvació. Tot i que la 96ena tesi no és necessària,
per més que a molts els faci l’efecte que l’heterosexualitat és
el bé preuat que han de vendre i protegir les esglésies, Luter
deixà molt clar a la 62ena tesi que “el vertader tresor de
l’església és el sacrosant Evangeli de la glòria i de la gràcia
de Déu”.
Luter fou un creient
sincer, per bé que turmentat per una església que predicava el
terror. I fou la seva cerca de la llibertat, de treure’s de sobre
qualsevol opressió religiosa, que el menà a La Bíblia, a
l’Scriptura. Va ser a ella que s’aferrà i de la qual es féu
presoner per alliberar-se del poder papal, el qual feia responsable
de l’opressió en què vivien els cristians d’aleshores. Per això
predicava que La Bíblia és la sola font d’autoritat i que
qualsevol persona la pot interpretar, llevant així aquesta potestat
als bisbes i al Papa. La visió cristiana de Luter era alliberadora i
xocava directament amb els qui entenien el cristianisme com un espai
de poder i sotmetiment.
És evident que la
proposta de Luter té esquerdes, afirmar que La Bíblia és
accessible a tothom i que sempre la podem entendre amb claredat, fa
pensar que no hi ha cap mena de mitjancer entre el text bíblic i el
lector, cosa palesament falsa. Per començar, la majoria dels mortals
no som capaços de llegir l’original del text bíblic i hem de
conformar-nos amb les traduccions que n’hi ha. Traduccions que molt
sovint hi introdueixen prejudicis i malentesos. Només l’homofòbia
dels traductors pot explicar que hi apareguin per art d’encantament
la paraula “homosexuals” en diverses traduccions de La Bíblia,
fent-nos creure que condemna les relacions afectives entre dues
persones del mateix sexe en una situació d’igualtat, tal com les
entenem avui. Una cosa absolutament aliena a l’època i al propòsit
del text bíblic.
Luter tampoc no va
preveure que els lectors ens hi aproparíem de manera neutral, com si
no haguéssim rebut cap condicionament social, com si no fóssim
fills i filles del món a qui pertanyem. Qui creu que no llegim La
Bíblia condicionats? Qui pensa que una persona que ha pujat avorrint
l’amor entre dues persones del mateix sexe no amararà amb
l’homofòbia qualsevol lectura i interpretació que en faci?
Estic convençut que
molts cristians conservadors i fonamentalistes són conscients dels
punts febles de la proposta de Luter. Per això, mentre repeteixen
una vegada i una altra Sola Scriptura, mentre s’alcen com els
darrers defensors de la Paraula, van introduint a les traduccions
bíbliques tota la ideologia que defensen. I mentre repeteixen una
vegada i una altra a llurs seguidors que La Bíblia diu les coses
molt clarament, que tot és senzill d’entendre, s’esmercen a
promocionar el conservadorisme dins les comunitats. D’aquesta
manera, els cristians que adoctrinen troben a La Bíblia allò que
ells volen que hi trobin.
Arribats en aquest punt,
és normal que la majoria de persones LGTBi no vegin enlloc
l’alliberament que Luter descobrí en La Bíblia, més aviat tot el
contrari. La Bíblia és l’espai per excel·lència que fa servir
el poder opressiu de l’heteronormativitat cristiana. Així, que és
morta la Sola Scriptura per a nosaltres? Que sols ens queda de pagar
el preu de l’abandó de la fe o la negació de la nostra
afectivitat, per sotmetre’ns al poder de la paraula
heteronormativa? És això, l’oferta de la Reforma Protestant? Si
així fos, la Sola Scriptura que promogué la Reforma és avui per a
les persones LGTBi allò que el Magisteri de l’església representà
per a Luter a la primeria del s. XVI.
Però si estem decidits
de resistir-nos a què l’heteronormativitat ens ho arrabassi tot,
inclús l’Scriptura, si ens aferrem a ella, bo i reconeixent que no
hi ha una sola manera d’entendrela ni d’interpretar-la, perquè
som éssers humans que vivim condicionats; si així és, potser
descobrirem en ella la Paraula alliberadora de l’Evangeli de Jesús.
Si aconseguim d’enderrocar els murs d’homofòbia i
d’intransigència amb què el conservadorisme evangèlic l’han
encerclada i som capaços de llegir-la com a persones LGTBi -amb les
nostres contradiccions, les experiències i la riquesa de la nostra
diversitat-, aleshores potser que trobarem en l’Scriptura la
Paraula que Déu vol adreçar-nos, com feren Luter i molts altres al
llarg de la història.
No és cosa de canviar el
poder heteronormatiu per un altre d’LGTBi, no és un canvi de tron.
L’objectiu és foragitar de la fe cristiana les ideologies que
pretenen apropiar-se la manera correcta d’interpretar el text
bíblic per practicar la discriminació i la violència contra altres
éssers humans, per causa de llur manera d’ésser, de sentir o
d’amar. Tractem de permetre que les persones puguin acostar-se a La
Bíblia per sentir-se interpel·lades pel missatge de l’Evangeli,
no per convidar-les a què s’erigeixin com a bisbes o papes de
col·lectius que odien. És cosa d’entendre que la fe en Déu i el
seguiment de Jesús és quelcom que ens fa persones millors, que ens
fa créixer i ésser més madurs. I això no té res a veure amb
convertir l’Scriptura en una mena de constitució o llibre de les
lleis. Els qui fan això, malauradament en són una majoria al
moviment evangèlic, no són part de la Reforma Protestant que Luter
engegà. Bé poden celebrar-la tantes vegades com vulguin, però llur
religiositat legalista és la que ell mateix denuncià i de la qual
provà d’escapar, com ja ho feia abans l’apòstol Pau en les
cartes o Jesús mateix en predicar l’Evangeli.
.JPG)
