L’heterocentrisme cristià, i en concret l’evangèlic, intenta apoderar-se de les Cinc Soles erigint-se’n com a l’únic mereixedor i administrador. Per això ha creat una ideologia que converteix la Sola Scriptura en una llei que persegueix i condemna les identitats o afectivitats nonormatives. Reserva la Sola Gratia per als qui primer han circumcidat llurs desigs i senten o actuen com a heterosexuals. Quan diu Solus Christus adora un ídol creat a imatge i semblança seva, bo i oblidant el missatge i la vida de Jesús de Natzaret, que sempre anava al costat dels altres, els desheretats i els qui patien marginació. L’afirmació Soli Deo Gloria la matisa amb l’afegitó que els nostres cossos i desigs dissidents mai no podran glorificar el Creador. És el principi de la Sola Fides, però, el que més palesament resisteix llur aprovació i llur intent de manipulació.
Quan parlo de tenir fer no vull dir creure’ns unes certes normes, els ensenyaments
eclesials -poc o molt acceptats per la majoria- o les lectures i interpretacions bíbliques més
influents. El principi de la Sola Fides s’adreça a què és sols per mitjà de la fe que Déu ens salva. I
podem asseverar que aquest principi de la Reforma s’ha fet real en les nostres experiències, ja
que ha estat la fe la que ens ha permès de superar moltes de les limitacions amb què pretesament
havíem de viure, la que ens ha empès a deslliurar-nos i denunciar les imposicions i injustícies que
pretenien fer-nos viure agenollats. Ha estat ella el motor que ha canviat el nostre món i la que
ens ha impel·lit a intentar transformar-lo amb els valors de l’Evangeli; de la vida. I per a tot això
ens ha calgut la fe, no sé si molta o poca, però evidentment una fe que ve de Déu, perquè la
realitat heteronormativa -que lluita ferament contra nosaltres- és enemiga de l’amor i de
l’Evangeli. Sols la fe té la capacitat de salvar-nos, de permetre’ns creure que la resurrecció dels
qui hem estat fets invisibles, esborrats i llençats a l’infern, és possible. I són ara els nostres cossos
ressuscitats els que anuncien que hi ha molta de vida per endavant, per compartir-la amb els
éssers que ens estimem. Aquest és el principi de la Sola Fides, el que ens transforma i ens fa
creure, crear i albirar al nostre voltant que l’amor i la justícia divina, al capdavall, s’hi fan presents.
Deia Luter que “aquesta és la llibertat cristiana: la sola fe”, potser per això els cristians LGTBi palesem de vegades una llibertat que desestabilitza els qui continuen aferrats a la llei. Probablement alguns de nosaltres no podem formar part d’una comunitat cristiana, és possible que tampoc no sapiguem justificar uns certs versets bíblics, potser que dubtem de la Gràcia divina envers nosaltres o fins i tot sentim que de vegades no som a l’altura per donar glòria a Déu; tanmateix hem rebut de franc una fe que ens ha convertit en éssers humans lliures, i molts cops només tenim la fe per dir-nos que paga la pena de continuar-hi, que Déu és amb nosaltres, que la Paraula de Déu és Jesús de Natzaret i que gràcies a Ell, la Gràcia divina ha estat vessada en tots els éssers humans creats des del començament a imatge seva i per a Glòria seva. No es tracta de qui som, de què fem o de què sentim..., sinó de Déu i el seu amor vers nosaltres. Hom no és digne, hom no el mereix, tant se val l’orientació sexual de la persona o la identitat de gènere. Només Déu n’és digne i és aquest Déu qui ha posat en nosaltres una fe que, de vegades, sembla estar-se tan sola enmig d’unes realitats eclesials i socials que ens estigmatitzen. Sols la fe, és això el que tenim, però no és poc.
En la Carta als Gàlates, Pau exhorta els cristians a mantenir-se ferms en la llibertat amb què Déu els ha fet lliures i a no tornar a estar sotmesos al jou de l’esclavatge (1). Els cristians LGTBi sabem molt bé què significa el jou heteropatriarcal que pretén d’esclavitzar-nos i el patiment que és capaç d’infringir. Per això mateix, aquestes paraules paulines esdevenen Paraula de Déu enmig de la nostra realitat, per comminar-nos a què ens mantinguem lliures, lluny de qualsevol legalisme, per bé que sigui justificat en nom de Déu. Els qui es lliuren a les exigències heteronormatives, en nom d’ésser fidels al cristianisme, s’allunyen en realitat del Mestre i de la Gràcia. Perquè en el seguiment de Jesús, l’heterosexualitat no té cap valor, sols la fe que obra per l’amor en té. Perquè només l’amor és la manifestació real i tangible de la fe que hem rebut immerescudament, l’amor que compartim amb les parelles, amb els nostres infants i amb qui ens envolten. Renunciar a l’amor, deixar de viure per la fe, pot aportar-nos el vist-i-plau dels qui s’han erigit com a defensors de la llei divina, però alhora ens allunya de Déu.
Sols la fe salva, res ni ningú més; no n’hi ha intermediaris, de la fe, ni lleis que puguin substituir l’acció amorosa de Déu vers nosaltres. Val més de no caure en la servitud dels bons cristians, que encadenen la fe de Crist, sinó deixar-se portar per l’Evangeli que en dius: “Les meves ovelles escolten la meva veu, no senten les veus dels estranys( 2)”. D’aquesta manera, viurem lliures en la fe que Déu, pel Seu amor infinit, ha infós en nosaltres sense merèixer-lo.
Carlos Osma
Traduït per Artur Ximenis
(1) Gàl. 5
(2) Jn 10,27
Text original: La Sola Fide y la salvación gay
.JPG)
