lunes, julio 3

La Sola Fides i la salvació gai


L’heterocentrisme cristià, i en concret l’evangèlic, intenta apoderar-se de les Cinc Soles erigint-se’n com a l’únic mereixedor i administrador. Per això ha creat una ideologia que converteix la Sola Scriptura en una llei que persegueix i condemna les identitats o afectivitats nonormatives. Reserva la Sola Gratia per als qui primer han circumcidat llurs desigs i senten o actuen com a heterosexuals. Quan diu Solus Christus adora un ídol creat a imatge i semblança seva, bo i oblidant el missatge i la vida de Jesús de Natzaret, que sempre anava al costat dels altres, els desheretats i els qui patien marginació. L’afirmació Soli Deo Gloria la matisa amb l’afegitó que els nostres cossos i desigs dissidents mai no podran glorificar el Creador. És el principi de la Sola Fides, però, el que més palesament resisteix llur aprovació i llur intent de manipulació.


La ideologia heteropatriarcal ens podia fer creure alguna vegada que La Bíblia ens condemnava, que la Gràcia divina no ens podia salvar, que Crist no moria per nosaltres o que no estàvem treballant per la Glòria de Déu, sinó per la nostra. Però mai no ha aconseguit de destruir la fe que Déu -no sabem ben bé per què- ha volgut donar-nos. No faré aquí un elogi de la fe dels cristians LGTBi, perquè qualsevol fe que és fidel a la realitat passa per una infinitat d’estats, fins i tot el d’absència, en segons quins moments de la vida. No és fàcil de creure sempre en Déu, tampoc no n’és d’ésser coherent en tot moment amb la fe que diem de tenir, els éssers humans som contradictoris i vulnerables. Això però, penso que la fe de la majoria de les persones LGTBi és un miracle diví que ha hagut de sofrir un gran nombre de proves que la podien fet desaparèixer. Només la misericòrdia de Déu ha permès que l’hàgim conservat malgrat que els qui diuen que construeixen el Seu Regne s’hagin comportat amb nosaltres com Caín.


Quan parlo de tenir fer no vull dir creure’ns unes certes normes, els ensenyaments eclesials -poc o molt acceptats per la majoria- o les lectures i interpretacions bíbliques més influents. El principi de la Sola Fides s’adreça a què és sols per mitjà de la fe que Déu ens salva. I podem asseverar que aquest principi de la Reforma s’ha fet real en les nostres experiències, ja que ha estat la fe la que ens ha permès de superar moltes de les limitacions amb què pretesament havíem de viure, la que ens ha empès a deslliurar-nos i denunciar les imposicions i injustícies que pretenien fer-nos viure agenollats. Ha estat ella el motor que ha canviat el nostre món i la que ens ha impel·lit a intentar transformar-lo amb els valors de l’Evangeli; de la vida. I per a tot això ens ha calgut la fe, no sé si molta o poca, però evidentment una fe que ve de Déu, perquè la realitat heteronormativa -que lluita ferament contra nosaltres- és enemiga de l’amor i de l’Evangeli. Sols la fe té la capacitat de salvar-nos, de permetre’ns creure que la resurrecció dels qui hem estat fets invisibles, esborrats i llençats a l’infern, és possible. I són ara els nostres cossos ressuscitats els que anuncien que hi ha molta de vida per endavant, per compartir-la amb els éssers que ens estimem. Aquest és el principi de la Sola Fides, el que ens transforma i ens fa creure, crear i albirar al nostre voltant que l’amor i la justícia divina, al capdavall, s’hi fan presents. 

Deia Luter que “aquesta és la llibertat cristiana: la sola fe”, potser per això els cristians LGTBi palesem de vegades una llibertat que desestabilitza els qui continuen aferrats a la llei. Probablement alguns de nosaltres no podem formar part d’una comunitat cristiana, és possible que tampoc no sapiguem justificar uns certs versets bíblics, potser que dubtem de la Gràcia divina envers nosaltres o fins i tot sentim que de vegades no som a l’altura per donar glòria a Déu; tanmateix hem rebut de franc una fe que ens ha convertit en éssers humans lliures, i molts cops només tenim la fe per dir-nos que paga la pena de continuar-hi, que Déu és amb nosaltres, que la Paraula de Déu és Jesús de Natzaret i que gràcies a Ell, la Gràcia divina ha estat vessada en tots els éssers humans creats des del començament a imatge seva i per a Glòria seva. No es tracta de qui som, de què fem o de què sentim..., sinó de Déu i el seu amor vers nosaltres. Hom no és digne, hom no el mereix, tant se val l’orientació sexual de la persona o la identitat de gènere. Només Déu n’és digne i és aquest Déu qui ha posat en nosaltres una fe que, de vegades, sembla estar-se tan sola enmig d’unes realitats eclesials i socials que ens estigmatitzen. Sols la fe, és això el que tenim, però no és poc.

En la Carta als Gàlates, Pau exhorta els cristians a mantenir-se ferms en la llibertat amb què Déu els ha fet lliures i a no tornar a estar sotmesos al jou de l’esclavatge (1). Els cristians LGTBi sabem molt bé què significa el jou heteropatriarcal que pretén d’esclavitzar-nos i el patiment que és capaç d’infringir. Per això mateix, aquestes paraules paulines esdevenen Paraula de Déu enmig de la nostra realitat, per comminar-nos a què ens mantinguem lliures, lluny de qualsevol legalisme, per bé que sigui justificat en nom de Déu. Els qui es lliuren a les exigències heteronormatives, en nom d’ésser fidels al cristianisme, s’allunyen en realitat del Mestre i de la Gràcia. Perquè en el seguiment de Jesús, l’heterosexualitat no té cap valor, sols la fe que obra per l’amor en té. Perquè només l’amor és la manifestació real i tangible de la fe que hem rebut immerescudament, l’amor que compartim amb les parelles, amb els nostres infants i amb qui ens envolten. Renunciar a l’amor, deixar de viure per la fe, pot aportar-nos el vist-i-plau dels qui s’han erigit com a defensors de la llei divina, però alhora ens allunya de Déu.

Sols la fe salva, res ni ningú més; no n’hi ha intermediaris, de la fe, ni lleis que puguin substituir l’acció amorosa de Déu vers nosaltres. Val més de no caure en la servitud dels bons cristians, que encadenen la fe de Crist, sinó deixar-se portar per l’Evangeli que en dius: “Les meves ovelles escolten la meva veu, no senten les veus dels estranys( 2)”. D’aquesta manera, viurem lliures en la fe que Déu, pel Seu amor infinit, ha infós en nosaltres sense merèixer-lo.


Carlos Osma 

Traduït per Artur Ximenis

(1) Gàl. 5
(2) Jn 10,27




No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tus comentarios enriquecen este blog, y a las personas que lo leen. Así que muchas gracias por tus aportaciones. Recuerda que para que se publiquen debes indicar tu nombre.