Que és morta la Sola Escriptura?


Les esglésies evangèliques s’apressen a celebrar amb gran pompa el cinquè centenari de la Reforma Protestant. Cinc-cents anys des què Martí Luter penjà les 95 tesis a l’església del Palau de Wittenberg per insistir en què la salvació humana no podia ser comprada, que no calia pagar cap preu a ningú -ni al Papa mateix- i que era vana la confiança dels qui compraven indulgències per guanyar-se la salvació. Era massa aviat encara perquè al monjo agustinià se li acudís una 96ena tesi en què aclarís que tampoc les persones LGTBi no havien de pagar el preu del celibat o l’heterosexualitat fingida, que l’heterosexualitat no era la darrera indulgència per aconseguir la salvació. Tot i que la 96ena tesi no és necessària, per més que a molts els faci l’efecte que l’heterosexualitat és el bé preuat que han de vendre i protegir les esglésies, Luter deixà molt clar a la 62ena tesi que “el vertader tresor de l’església és el sacrosant Evangeli de la glòria i de la gràcia de Déu”.


Luter fou un creient sincer, per bé que turmentat per una església que predicava el terror. I fou la seva cerca de la llibertat, de treure’s de sobre qualsevol opressió religiosa, que el menà a La Bíblia, a l’Scriptura. Va ser a ella que s’aferrà i de la qual es féu presoner per alliberar-se del poder papal, el qual feia responsable de l’opressió en què vivien els cristians d’aleshores. Per això predicava que La Bíblia és la sola font d’autoritat i que qualsevol persona la pot interpretar, llevant així aquesta potestat als bisbes i al Papa. La visió cristiana de Luter era alliberadora i xocava directament amb els qui entenien el cristianisme com un espai de poder i sotmetiment.

És evident que la proposta de Luter té esquerdes, afirmar que La Bíblia és accessible a tothom i que sempre la podem entendre amb claredat, fa pensar que no hi ha cap mena de mitjancer entre el text bíblic i el lector, cosa palesament falsa. Per començar, la majoria dels mortals no som capaços de llegir l’original del text bíblic i hem de conformar-nos amb les traduccions que n’hi ha. Traduccions que molt sovint hi introdueixen prejudicis i malentesos. Només l’homofòbia dels traductors pot explicar que hi apareguin per art d’encantament la paraula “homosexuals” en diverses traduccions de La Bíblia, fent-nos creure que condemna les relacions afectives entre dues persones del mateix sexe en una situació d’igualtat, tal com les entenem avui. Una cosa absolutament aliena a l’època i al propòsit del text bíblic.

Luter tampoc no va preveure que els lectors ens hi aproparíem de manera neutral, com si no haguéssim rebut cap condicionament social, com si no fóssim fills i filles del món a qui pertanyem. Qui creu que no llegim La Bíblia condicionats? Qui pensa que una persona que ha pujat avorrint l’amor entre dues persones del mateix sexe no amararà amb l’homofòbia qualsevol lectura i interpretació que en faci?

Estic convençut que molts cristians conservadors i fonamentalistes són conscients dels punts febles de la proposta de Luter. Per això, mentre repeteixen una vegada i una altra Sola Scriptura, mentre s’alcen com els darrers defensors de la Paraula, van introduint a les traduccions bíbliques tota la ideologia que defensen. I mentre repeteixen una vegada i una altra a llurs seguidors que La Bíblia diu les coses molt clarament, que tot és senzill d’entendre, s’esmercen a promocionar el conservadorisme dins les comunitats. D’aquesta manera, els cristians que adoctrinen troben a La Bíblia allò que ells volen que hi trobin.

Arribats en aquest punt, és normal que la majoria de persones LGTBi no vegin enlloc l’alliberament que Luter descobrí en La Bíblia, més aviat tot el contrari. La Bíblia és l’espai per excel·lència que fa servir el poder opressiu de l’heteronormativitat cristiana. Així, que és morta la Sola Scriptura per a nosaltres? Que sols ens queda de pagar el preu de l’abandó de la fe o la negació de la nostra afectivitat, per sotmetre’ns al poder de la paraula heteronormativa? És això, l’oferta de la Reforma Protestant? Si així fos, la Sola Scriptura que promogué la Reforma és avui per a les persones LGTBi allò que el Magisteri de l’església representà per a Luter a la primeria del s. XVI.

Però si estem decidits de resistir-nos a què l’heteronormativitat ens ho arrabassi tot, inclús l’Scriptura, si ens aferrem a ella, bo i reconeixent que no hi ha una sola manera d’entendrela ni d’interpretar-la, perquè som éssers humans que vivim condicionats; si així és, potser descobrirem en ella la Paraula alliberadora de l’Evangeli de Jesús. Si aconseguim d’enderrocar els murs d’homofòbia i d’intransigència amb què el conservadorisme evangèlic l’han encerclada i som capaços de llegir-la com a persones LGTBi -amb les nostres contradiccions, les experiències i la riquesa de la nostra diversitat-, aleshores potser que trobarem en l’Scriptura la Paraula que Déu vol adreçar-nos, com feren Luter i molts altres al llarg de la història.

No és cosa de canviar el poder heteronormatiu per un altre d’LGTBi, no és un canvi de tron. L’objectiu és foragitar de la fe cristiana les ideologies que pretenen apropiar-se la manera correcta d’interpretar el text bíblic per practicar la discriminació i la violència contra altres éssers humans, per causa de llur manera d’ésser, de sentir o d’amar. Tractem de permetre que les persones puguin acostar-se a La Bíblia per sentir-se interpel·lades pel missatge de l’Evangeli, no per convidar-les a què s’erigeixin com a bisbes o papes de col·lectius que odien. És cosa d’entendre que la fe en Déu i el seguiment de Jesús és quelcom que ens fa persones millors, que ens fa créixer i ésser més madurs. I això no té res a veure amb convertir l’Scriptura en una mena de constitució o llibre de les lleis. Els qui fan això, malauradament en són una majoria al moviment evangèlic, no són part de la Reforma Protestant que Luter engegà. Bé poden celebrar-la tantes vegades com vulguin, però llur religiositat legalista és la que ell mateix denuncià i de la qual provà d’escapar, com ja ho feia abans l’apòstol Pau en les cartes o Jesús mateix en predicar l’Evangeli.




Carlos Osma 

Traduït per Artur Ximenis

Text Original: "¿Ha muerto la Sola Scriptura?" 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Iglesia o madre

La cruz y la cama

El cartel de Semana Santa de Sevilla 2024